En un sol cop d’efecte el Sr. Millet i el seu amic de l’anima Montull van estafar quasi 1.000 milions de pessetes a la Generalitat ( en euros queda una mica menys escandalós) , tan sols són 5,5 milions. En Millet i en Montull negociant a Madrid serien uns cracs, podrien pispar-li les calcetes a Fernández de la Vega i no se n’assabentaria fins trenta anys després.
O en MiIllet és molt espavilat, i en aquest cas el país no pot deixar perdre tan de talent, o bé els gestors de la Generalitat són tots uns complets babaus incompetents que tindrien que dimitir en bloc avui mateix.
Sense comptar els altres 60 milions d’euros desapareguts, o sigui 10.000 milions de pessetes, tanta traça i “ savoir faire “ no pot quedar engarjolat així sense més ni més.
Cal aprofitar aquest potencial, que des de la presó donin classes per correspondència a tot el govern; president, consellers, secretaris, subsecretaris, vice subsecretaris del secretari del vice conseller del secretari del conseller, en fi a tota aquesta colla als que els hi ha aixecat la camisa i que ens costant més del que ha pispat.
Si en Millet i en Montull haguessin actuat com Robin Hoods pel poble de Catalunya aquí de crisis res de res, seriem l’enveja del món, nosaltres si que podríem donar lliçons als demés i no pas en Zapatero.
Fem números, som 7 milions, dividit entre una mitja de quatre membres per llar ens dona 1.750.000 llars, o sigui un cop repartit el botí toca a més de 5 milions de pessetes nets per família.
Qui no votaria per president del govern a un paio que l’hora de fer la declaració de renda t’enviés un xec de cinc milions de peles de regal ?
Cadascú al seu lloc; en Millet a la garjola per xoriço i per avar, i els incompetents amb càrrec polític a pica pedra, per permetre-ho, o si més no per no haver-se ensumat ni de lluny durant tants anys i anys, res, de res, de res...de res.