Davant la violència que pateixen durant la nit els indigents i sense sostre barcelonins han decidit agrupar-se per passar-les en grups, més o menys nombrosos, en diferents llocs de la ciutat. Encara que pugui sorprendre es reuneixen en llocs tant inversemblants com les sales d’espera d’hospitals o a l’aeroport. La majoria d’aquest col·lectiu és de gent gran sense recursos que malviu miserablement sense que ni tant sols ens atrevim a mirar-los als ulls.
¿ En quina mena de societat vivim ? ¿ No hi ha recursos per dignificar la vida d’aquestes persones ?
Els grans bancs, multinacionals, caixes, empreses que gaudeixen de monopolis encoberts, i totes aquestes corporacions que anuncien guanys astronòmics de milions d’euros dia sí i dia també, no i poden fer res ?, o senzillament no volen. Tant importants son els rendiments pels seus accionistes que fins i tot poden ignorar a les persones que dormen dins els seus caixers, els seus enormes pòrtics i les seves enlluernadores escales de marbre ?
Estic convençut que el govern català té competències suficients per posar-hi remei. La seva especialitat és la de fer números, i sobre tot té la mà trencada per apujar i inventar-se impostos que no existeixen en altres llocs de l’estat.
¿ I si les conselleries corresponents dediquessin una estoneta a visitar aquestes grans empreses i els fessin pagar un nou impost ? El podrien anomenar “ impost per la dignitat humana ”.
¿ Realment creieu que no si pot fer res ? ¿ Que tenim que deixar-ho tot tal qual, passar de llarg i mirar a terra mentre accelerem el pas ?
A vegades penso que Hobbes tenia raó, “ l’home és un llop per l’home “.
Text i foto Xavier Massip