La nova reforma de la llei relacionada amb els delictes de l’anomenada "violència de gènere “ no és coherent, va en contra de la Constitució, de la Declaració dels Drets Humans, de la Constitució Europea i de la igualtat dels drets i deures dels ciutadans davant la justícia.
El veí del primer primera li diu bordegassa a la seva muller i li esclafa a la cara la paella que fan servir per cuinà truites de patates. A la mateixa hora, la veïna del segon primera li diu al seu marit que és un bordegàs i li esclafa una paella de la mateixa mida a la cara del seu consort.
Doncs davant la justícia, la dels ulls tapats i una balança a la mà, a partir d’ara aquesta inclinarà d’una banda o de l’altre depenent de qui tenia la paella pel mànec.
El maltractament tant físic com psicològic és un delicte, i com a tal té que està tipificat, i de fet ho està. Si la nora maltracta al sogre que ja gran no es pot moure només que amb cadira de rodes, no és el mateix delicte si és el jove que maltracta a la sogra en les mateixes condicions ?
La reforma es tant absurda, que podríem posar a imaginar-nos qualsevol altra possibilitat tant incoherent com la mateixa llei, que passarà si el cop de paella i el maltracta es produeix entre una parella d’homosexuals o lesbianes ? Com s’aplica en aquests casos la diferencia de gènere, o en aquest cas no hi té res a veure ? El ciutadà del carrer ja comença a dubtar si els legisladors estant capacitats per fer lleis seguint el sentit comú o en funció del que mostren els programes “basura pura i dura “ que entusiasmant a mitja Espanya.
Ja fa molts anys vaig ser testimoni com una directora financera va demanar a la direcció de l’empresa un adjunt ( o secretari ) per ajudar-la, ja que segons ella no donava l’abast.
Al cap de poques setmanes, a la directora financera , no se li va ocorre res mes original que fer una bola de paper, gran com una pilota de hand-ball, lligar-li al turmell del seu adjunt amb un cordill i endur-se’l a passejar per tots els departaments presentant-lo com el seu nou esclau. El noi, vingut d’una ETT, va aguantar el paper. Fins i tot a l’hora de dinar van anar junts al menjador de l’empresa i ell davant tothom es va presentar amb la pilota d’esclau lligada al turmell.
Les noies reien, els nois vam veure aquell xicot com un babau sense senderi, com un pobre imbècil.
Dit això, no va passà res, ni el sindicat, ni el noi, ni ningú de la direcció va moure un sol dit. Si aquesta mateixa escena hagués sigut al contrari, no puc ni imaginar-me el pal que li hagués caigut al mascle (?), a la direcció, les denuncies dels sindicats i la recollida de signatures de les noies de l’oficina.
El maltractament no té ni sexe, raça, religió, o creença. Es un delicte i davant d’un delicte tothom és igual davant la justícia.
O potser a partir d’ara a Espanya, ja no ?
© Xavier Massip