Era una joveneta de divuit anys que segons diuen estava de molt bon veure, tant, que potser per això els depravats anticristians ho aprofitaven a la mínima que podien per muntar un circ i despullar-la a la vista de tothom.
Com que sembla que la xicoteta tenia una dèria aventurera, un dia i en el més pur estil bolero, li va dir a Pau, “ por ti lo dejo todo “ i junts se’n van anar d’excursió.
Tecla naixé a Iconium, una ciutat turca de l’Anatolia que actualment es coneguda com Konya. Allà si vivia així, de conya, fins que un dia Pau de Tars es va allotjà a casa del seu amic Onesíforo, que tenia un espaiós pati just al costat de ca la senyora Teoclia, la mare de Tecla.
En Pau, que encara no era un sant, predicava amb una veu tant potent que tot el patí de veïns l’escoltava tant si com no, i la joveneta Tecla gaudia d’un asseien de tribuna des de la finestra de casa seva.
Tan entusiasmada estava amb l’espectacle que no es movia d’allà ni de dia ni de nit. La senyora Teoclia estava força preocupada per la seva filla que ja portava tres dies i tres nits sense menjar ni beure amorrada a la finestra, així que va fer cridar al promès de Tecla, en Tamiris i li va explicar el que passava ; “Tecla està arrapada a la finestra com si fos un aranya captivada i seduïda pels discursos d’en Pau “. Però per molt que si va esmerçar en Tamiris no va poder desenganxar-la de la finestra.
Entre una cosa i l’altra els homes de la Konya van constatar que allò no era gens divertit, les dones i les jovenetes anaven cada dia a escoltar les paraules d’en Pau i el més calent era a l’aigüera. Total, que ja farts de tanta verborrea el van despatxar. En Onesíforo i la seva família el van acompanyar a caminar i caminar fins que van trobar una cova on Pau els adoctrinava.
Però això no va durar gaire, un dia Tecla es presentà a la cova, i en Pau ras i curt els va dir a Onesíforo i companyia que tornessin a Konya, que ell i Tecla ja s’ho farien solets, i de conya !
En fi, per resumir, entre caminades i excursions pastorals Tecla començar, no pas per la seva pròpia voluntat, la carrera de “stripper” ; Cap IX versicle I “ la despullaran, li posaran un cinturó i la tiraren contra les feres “ al versicle XII diu que la van subjectar nua de peus i mans a quatre braus i que per esperonar-los els van cremar les parts intimes amb ferros candents, però res, els toros no es van moure, ni de conya. No va ser la primera ni la darrera vegada que les virtuts de Tecla eren mostrades en públic, n’hi van haver algunes més, com la que la mostren despullada en un pira que no va prendre gràcies a un xàfec com els que hem tingut aquests dies.
Una de les més punyents, però, és la del Capítol XI, “ intenten violar-la i escapa per l’esquerda d’una roca que després es tancà miraculosament “
Abans però, tenim que anar al Capítol X. Es veu que Tecla, ja sola sense en Pau, tot xino – xano arribà fins a Seleucia i un núvol l’encaminà fins la muntanya de Calamón on es va allotjar en una cova.
Un cop ben instal•lada va tenir una pensada, fer miracles !!! I va tenir molt èxit ! Hi havia cues de gent que sense treure el tiquet com en el super demanaven tanda a veure qui era l’últim. Diuen que molts ja es curaven abans d’arribar a la cova, bé podria ser que amb mal de cap i una ressaca de cavall fent cua al desert se’ls pesessin tots els mals abans de la visita a la cova.
Vaja, que tot li anava tan bé, potser massa i tot, que els metges del poble per falta de clientela van anar tots a l’atur forçós, i com a bons cooperativistes van idear un plan ; emborratxar als més dròpols del poble i esperonar-los per corrompre la suposada virginitat de Tecla.
De fet Tecla ja tenia una edat, però com diuen que “la que tuvo retuvo” doncs els nois tot engrescats, apali !!! ben torrats cap a la cova. Tecla els obrir la porta, o sigui si en tenia ja era un cova xic “tope fashion” per l’època.
Un cop els marrecs dins, Tecla endevina les seves intencions, i puuuuffffff s’amaga dins una escletxa de la cova, un d’ells però, allarga el braç i li arranca un tros de caputxa, i “voila” l’esquerda es tanca i la paret queda ben llisa, ni forats ni escletxes “ ni rien de rien”.
I així acaba la història. Però quina història ? Perquè tot això no surt al Nou Testament. Està escrit en els que anomenen Evangelis Gnostics, els que l’Església oficial en el Concili de Nicea al segle IV va rebutjar, estripar i retallar. O sigui que el que ha fet el Tribunal Constitucional amb l’Estatut no és més que seguir la tradició dels temps bíblics, “perdoneu-los Senyor”.
I per acabar, a Tarragona igual que a Sitges es commemora el dia de Santa Tecla en la mateixa data, diuen que en aquella època, que no hi havia vols de baix cost fins a Reus, en Pau i la Tecla van passar per les nostres contrades.
Al segle XII en Ramón Berenguer conquereix Tarragona i cedeix a l’Església uns terrenys per construir un basílica en nom de la Santa. És llavors quan el Bisbe de Tarragona envia el missatge ; “ Mayday, mayday, Roma tenim un problema “, clar en el santoral hi ha moltes Tecles, com en un teclat, per això és la patrona dels internautes, qui ho havia de dir !
Per solucionar el problema la proclama del Vaticà va ser clara “ passeu de totes les tecles, i commemoreu la primera Tecla... la Santa, Verge i Màrtir que acompanyà a Sant Pau“
Dit i fet, així que qui dia passa any empeny, i tal dia farà un any....o dos mil.
Opinions
Ha ha ha! No sabia la història real de Santa Tecla...Molt bo, l'article.
Matthew Tree ( Escriptor )
Molt bo l’article, de conya !
Agustí Carbonell