El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, detingut aquest matí per la policia de Londres arran d'una ordre de detenció de les autoritats sueques. EUA el buscava en caràcter de terrorista i l'envoltava Scotland Yard després de la difusió de milers de cables diplomàtics.
La setmana passada, Interpol va emetre una ordre internacional de detenció, una "notificació vermella", contra el fundador de WikiLeaks per presumptes delictes sexuals. L'ordre arriba dies després que el lloc que va alertar al món sencer filtrés més de 250.000 cables diplomàtics a mitjans periodístics internacionals. Assange té dos ordres d'arrest a Suècia, una d'elles per violació. Les acusacions procedeixen de dues dones de 20 i 30 anys. La primera, per violació, mentre que la segona per agressió.
De moment els seus seguidors han pres mesures per protegir Wikileaks, que ja ha estat clonat a 507 webs per impedir que el material que té desaparegui d'internet.
D‘altra banda, Assange també va distribuir a través d'internet un arxiu codificat que conté tots els cables diplomàtics dels EUA, així com informació addicional sobre altres governs, el contingut del qual serà accessible en cas que li passi alguna cosa.
En declaracions a la BBC, el lletrat de Assange, Mark Stephens, va explicar que, si el seu client era detingut, lluitaria contra la seva possible extradició a Suècia, ja que tem que, d'aquí, pugui ser lliurat als EUA, on alguns polítics han arribat a demanar la seva execució.
L'organització Wikileaks, que fa uns dies va divulgar centenars de milers de documents sobre la guerra a l'Iraq, va donar a conèixer un vídeo sobre suposats abusos a civils comesos per les tropes nord-americanes.
El vídeo ha estat facilitat a la cadena britànica Channel 4, que té previst emetre un ampli reportatge avui sobre aquest tema al programa 'Dispatcher'.
Com bestreta, l'organització i el canal han difós un extracte de 12 minuts del programa, en el qual s'han compilat declaracions dels presidents George W. Bush i Barack Obama referides a la guerra a l'Iraq, i materials d'arxiu.
En la gravació es veuen breus segments de vídeo amb imatges filmades des d'helicòpters militars nord-americans.
En un dels vídeos, la tripulació d'un helicòpter demana autorització per disparar contra un edifici en el qual es sospitava la presència d'insurgents iraquians, encara que no se'ls veu a la imatge.
Quan els tripulants de l'helicòpter reben autorització per disparar un míssil Hellfire, un vianant sense armes creua davant de l'edifici i la seva imatge desapareix en l'explosió del projectil.
En un altre dels vídeos que, segons Wikileaks, formen part del patrimoni documental, es veu un automòbil blanc que transita per una carretera seguit des de l'altura per helicòpters militars nord-americans.
L'automòbil es deté, i un home surt d'ell, sense armes i amb els braços en alt. Immediatament es metrallat.
Aquesta redacció ha pogut visualitzar el vídeo penjat a Internet i resulta realment molt dur de pair, i impossible de justificar per part de les autoritats i les tropes nord-americanes que han filmat, recordem es tracta de material classificat, els seus propis assassinats sobre una població civil indefensa i desarmada.