sábado, 12 de febrero de 2011

ELS NOSTRES DRETS

Desitjaria donar a conèixer els fets ocorreguts al local “El Panchito” al cap de munt del carrer Sant Francesc de la vila de Sitges. Quantes vegades hom s’ha sentit tractat de manera irrespectuosa o li han servit menjar en mal estat en un bar o un restaurant ? L’exercici en defensa dels drets dels consumidors s’han de reclamar sempre. Exercissin els nostres drets ajudem a construir una societat millor per a tots.

No cal dir que tan sols utilitzar el català en dirigir-se als empleats aquests ja arrufant el nas i se’ns mirarà amb cara de cafre com si el client fos un alienígena vingut d’un planeta llunyà tan sols per demanar un entrepà.

El problema ja no és el fet de dirigir-se a ells en català, sinó que quan es demani una simple i senzilla hamburguesa, i en castellà, us la portin amb un tros de pa tan florit i guarnit de taques verdes, que aquesta sí, sembla arribada d’una llunyana galàxia fosforescent.

La reclamació verbal finalitza amb un xulesc repte per part de l’encarregat del local, nou i benvingut d’un altra continent.

Davant la seva xulesca interpretació teatral, doncs sí, ja no em queda més remei- por favor la hoja de reclamaciones ! Després de fer-me esperar més d’un quart d’hora dempeus sense resposta, confirmo que no en te.

Tot seguit, i per resumir, acudeixo a una patrulla de la Policia Local a fi de denunciar els fets. Un agent es persona a dit local en el que pot comprovar que no te cap ni un dels documents que per llei tenen que disposar els comerços de cara al públic.

En fi, un cop complimentada la “denuncia administrativa” el superior de l’agent es presenta, la signa, i després d’una efusiva encaixada de mans entre tots ells, agents i responsable del local, tots al carrer.

Sortim per la porta; primer el superior que la va signar, després l’agent i en últim lloc el denunciant, amb la porta oberta i amb els agents ja a la vorera tinc que escoltar els crits de “ Puto perro “, “Cabrón”, “Te van a rajar” ...

Potser en el seu continent això és el més normal del món, però aquí no ho tindria que ser. Ni es te que permetre que aquestes actituds arrelin en la nostra societat. No val rendir-se davant els abusos i les amenaces.

Disposem del dret legítim de denunciar els fets. Exercim-lo sense por.

( Aquest article d'opinió va ser publicat a L'Eco de Sitges el 19 de novembre del 2010 )